Una nit a Puerto Rico

A Puerto Rico vam anar a parar mig accidentalment a un hotel de muntanya preciós. Veníem de la platja, ens vam ficar cap a l’interior de l’illa i vam arribar a una zona muntanyosa, selvàtica. La temperatura va baixar de cop. Duiem el dipòsit del cotxe gairebé buit i ens vam perdre. Temíem quedar-nos tirats a la carretera en una zona inhòspita i solitària. Vam passar per la vora d’un llac enorme. Vam arribar a un embarcador que estava tancat. Vam entrar per veure si hi havia algú a qui poguéssim preguntar-li la direcció de l’hotel. No hi havia ningú però va arribar un tot terreny de la policia. Els vam preguntar i ens van informar amb molta amabilitat, però tot plegat feia basarda. Seguint les seves indicacions, vam fer un tros més de carretera. No paràvem d’agafar revolts i no arribàvem, i l’agulla del dipòsit continuava baixant. Finalment, vam arribar al lloc: Casa Grande Mountain Retreat. Era un edifici mig amagat entre els arbres, i una sèrie de bungalous. El cel era d’un color blau marí elèctric tirant a negre. Només se sentien cantar grills i granotes, i ho feien a un volum eixordador. Era com si haguéssim creuat una porta a una altra dimensió. Vam arribar just abans que tanquessin la cuina. Vam sopar a la llum de les estrelles, en una calma absoluta, lluny del món. Vaig pensar en tu, Helena. M’hauria agradat tenir-te al meu costat en aquell moment. Vaig pensar que voldria portar-t’hi algun cop.