Wikileaks logo

Wikileaks, una bona notícia

Estem vivient un moment històric. Wikileaks, la plataforma creada per l’australià Julian Assange per donar a conèixer documents oficials filtrats, canviarà per sempre no només el periodisme, sinó el món tal com el coneixem. Davant del nombre i gravetat dels fets potencialment constitutius de delicte que està revelant, molts dels governs i individus afectats estan —a banda de fer l’humanament possible per tancar la pàgina i neutralitzar el seu promotor— promovent una campanya de desprestigi contra Wikileaks. S’ha acusat el web de no fer periodismo, de publicar informacions no contrastades i de posar en perill la vida de moltes persones. Tot i que els arguments em semblen molt dèbils, sempre és més fàcil convèncer quan qui parla és, se suposa, una veu autoritzada, i per això vull demostrar-ne la inconsistència.

Al web de l’organització Reporters Sense Fronteras no trobem una definició de periodisme, pero sí un lema que sintetitza a la perfecció la raó de ser d’aquesta professió: “Si no ho expliquem, no existeix”. I el Codi Internacional d’Ètica Periodística de la Unesco preveu que perquè una informació sigui periodística ha de complir una sèrie de requisits, como la veracitat i l’interès públic, tots els quals compleixen els informes de Wikileaks.

Les informacions que publica el website estan més que contrastades: són documents oficials. És més, cap dels seus autors ha acusat Wikileaks de falsificar-los, sinó que s’ha limitat a denunciar que els hagi fet públics. D’altra banda, gran part de les notícies de caràcter polític que publiquen els mitjans tradicionals provenen de filtracions. És el cas de l’escàndol Watergate, que va portar a la dimissió de Richard Nixon. Els periodistes Carl Bernstein i Bob Woodward van rebre els seus inputs d’una font a la qual van anomenar Gola Profunda i la identitat de la qual —Mark Felt, llavors director adjunt de l’FBI— no seria revelada fins a trenta-tres anys més tard.

Pel que fa al fet que les dades publicades per Wikileaks hagin posat vides en perill, és una afirmació que no s’ha pogut demostrar. El que sí que es pot quantificar són els milers de vides que s’han dut per davant fets revelats en aquests informes i que, d’haver estat coneguts pels ciutadans, s’haurien pogut evitar.

Així que no us deixeu intoxicar pel que els afectats per Wikileaks diuen sobre el causant dels seus mals. Wikileaks és informació, és transparència, és lluita contra la impunitat. Els governs, almenys els democràtics, són òrgans instituïts per actuar en representació del poble i, per tant, per defensar els nostres interessos. Han d’estar sotmesos a auditories i controls o, d’una altra manera, cauran en la temptació de la corrupció i de l’ús interessat d’informació privilegiada. Wikileaks és una bona notícia. És un instrument necessari per a la democràcia i hem de fer el possible per protegir-ho.

Algunes pàgines i articles interessants sobre el tema:

Eskup: Los papeles del Departamento de Estado

Article de John Naughton a Guardian.co.uk: “Live with the WikiLeakable world or shut down the net”

Article de Julian Assange a The Australian: “Don’t shoot messenger for revealing uncomfortable truths”

Evan Hansen a Wired: “Why WikiLeaks is good for America”

One thought on “Wikileaks, una bona notícia

Respon a Su Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *