Cada vespre i cada matí

Cada vespre, sol a casa, em serveixo una copa o dues. O tres. M’ajuda a relaxar-me. Després de treballar tot el dia és el senyal que entro en territori de lleure. Ara només estic per mi. Si em passa pel cap no beure perquè l’endemà em sentiré millor, aturo el pensament i em dic a mi mateix que si no em puc permetre fer un glop i evadir-me per un moment és com si no estigués viu. L’endemà, quan em llevo, el cap em pesa i penso que si he begut és com si no estigués tan viu. És irremeiable. Per temps que passi, cada vespre penso a i cada matí penso b.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *