Sirenes
En l’imaginari actual, que devem a Hans Christian Andersen i Walt Disney, les sirenes són dones que de cintura cap avall tenen forma de peix en lloc de cames. Són joves i atractives, amb llargues cabelleres i amb petxines sobre els pits. En la mitologia, però, les sirenes són tota una altra cosa: la seva capacitat d’atracció no és deguda a la bellesa del seu cos sinó a la del seu cant, un cant celestial que sovint s’oposa a un físic monstruós. Sovint tenen ales i urpes, i causen el mal a tot aquell que cau en la seva trampa. He intentat imaginar molts cops com devia ser el seu cant. Imagino que estrictament vocal —o potser acompanyat del so de la lira—, polifònic —el nombre de sirenes acostuma a oscil·lar de dos a cinc—, de soprano —és a dir, agut—, eteri, vaporós…
D’altra banda, em fascina que la paraula que denomina aquests éssers mitològics sigui la mateixa que la del so agut i eixordador que s’usa per alertar de perills o fer avisos de gran importància: les alarmes de les ambulàncies i cotxes de policia, de les fàbriques… ¿Eren potser similars a aquests sons els càntics de les sirenes?
Dedicat a una sirena que conec…
01 Claude Debussy, Claude Dutoit Nocturnes: 3. Sirènes
02 The Bug Siren
03 Flying Lotus Siren song (featuring Angel Deradoorian)
04 This Mortail Coil Song to the siren
05 Helena Blackman, London Music Works, Rick Clark Mermaids
06 oOoOO Sirens
07 The Chemical Brothers Song to the siren
08 Lloret Salvatge Sirenes
09 Kara Lis Coverdale and LXV Disney
10 Esperit! Sirena
11 Morning Star Breaking through a wave