Països Catalans

Vaig a la Biblioteca d’Escaldes-Engordany a proposar-nos el Marc i jo hi per fer una presentació d’Amunt! Li faig cinc cèntims del llibre al bibliotecari i em pregunta sobre mi. Es queda l’exemplar que porto, s’apunta les meves dades i em diu que deixarà una nota a la directora perquè s’ho miri dilluns, que avui no hi és. Llavors fa una pausa i diu:

—A veure, ¿dius que ets de Sabadell?

—Sí.

—¿I que fas aquí? Hauries d’estar allà baix…

Minuts després entro a la merceria. Demano cinta groga a la dependenta, em pregunta si em va bé determinada amplada, quina llargada em talla… Estic temptat de dir-li per què la vull. Mentre dubto de si fer-ho diu:

—A veure si ens en sortim…

M’explica que és catalana. És de Vic, va viure a un poblet prop de Lleida, però porta més temps vivint aquí que a Catalunya i s’estima Andorra amb bogeria.

—De seguida que vaig poder em vaig fer el carnet d’Andorra —ho diu com si fos el carnet d’un club esportiu—, perquè no volia el carnet d’Espanya. A casa em deien: ¿per què vols ser andorrana? Perquè jo no sóc d’Espanya, els deia. ¡Que ximple!, em contestaven…