Google Glass

Google Glass

Les Google Glass em fan pensar en aquest text del filòsof nord-americà Ralph Waldo Emerson que s’inclou en el seu assaig Self-reliance, de 1841: “The civilized man has built a coach, but has lost the use of his feet. He is supported on crutches, but lacks so much support of muscle. He has a fine Geneva watch, but he fails of the skill to tell the hour by the sun. A Greenwich nautical almanac he has, and so being sure of the information when he wants it, the man in the street does not know a star in the sky. The solstice he does not observe; the equinox he knows as little; and the whole bright calendar of […]

El dia de la marmota

El dia de la marmota

Avui és el dia de la marmota, que al nostre país és el dia de la Candelera. És curiosíssim el que ha passat amb Atrapat en el temps (Harold Ramis, 1993). Tothom sense excepció en diu El dia de la marmota. Tot i que Atrapat en el temps és un títol curt, gràfic, que s’ajusta a l’argument de la pel·lícula, la saviesa popular ha escollit un títol diferent, segurament més potent. El curiós del cas és que el títol original és Groundhog day que, efectivament, significa “el dia de la marmota”. Gent 1 – Traductor 0. Gran pel·lícula i immens Bill Murray, per cert.

10 anys de Viquipèdia

Deu anys de Viquipèdia

L’any 2000, el president d’un important museu al qual uns companys i jo vam demanar que ens deixés una sala per fer-hi unes sessions de discjòqueis ens va confesar que s’havia quedat de pedra en saber que punxàvem música actual amb discos de vinil. Fins a aquell moment estava convençut que s’havien deixat de fabricar, i així ho va fer constar en l’entrada que va escriure sobre el tema per a una important enciclopèdia catalana. No sé si ja ho han esmenat, però recordo aquesta història sempre que algú critica la Viquipèdia per les imprecisions i errors que conté. Aquesta enciclopèdia col·laborativa en línia conté efectivament molts errors, però també n’hi ha a les enciclopèdies fetes amb pasta […]

Wikileaks logo

Wikileaks, una bona notícia

Estem vivient un moment històric. Wikileaks, la plataforma creada per l’australià Julian Assange per donar a conèixer documents oficials filtrats, canviarà per sempre no només el periodisme, sinó el món tal com el coneixem. Davant del nombre i gravetat dels fets potencialment constitutius de delicte que està revelant, molts dels governs i individus afectats estan —a banda de fer l’humanament possible per tancar la pàgina i neutralitzar el seu promotor— promovent una campanya de desprestigi contra Wikileaks. S’ha acusat el web de no fer periodismo, de publicar informacions no contrastades i de posar en perill la vida de moltes persones. Tot i que els arguments em semblen molt dèbils, sempre és més fàcil convèncer quan qui parla és, se suposa, una veu autoritzada, i per això vull demostrar-ne la inconsistència. Al web de l’organització Reporters Sense […]