Llocs bells

Bella Catalunya

Històricament, els catalans ens hem trobat a gust a la nostra terra: hi hem trobat qualitats positives i ho hem reconegut en triar els noms dels indrets. Com a mostra d’això us presento aquest llistat de poblacions. Cal dir que la llista és aproximada. Bonastre, tot i que sembli evident que ve de “bon astre”, s’anomenava Alastro al segle XI, nom d’origen incert que va derivar en Bonastro al segle XII. Castellbell podria ser “castell vell” amb un error ortogràfic, però tampoc és forassenyat que estigui ben escrit. L’origen de Bonestarre també és dubtós: Joan Coromines diu que té una arrel llatina, “bon estar”, iberobascquitzada amb l’arre final que tenen moltes poblacions d’aquella zona del Pirineu: Escalarre, Ginestarre… Però […]

Castell dels Aragonesos, Tàrent

Tarantel·les i tarantos

Fa cosa d’un any vaig explicar en aquest blog que les paraules Roma (la ciutat i l’imperi), romaní (la planta) i romaní (també conegut com a rom o gitano) tenen diferents orígens, malgrat la seva semblança. En canvi, he iniciat una nova recerca etimològica i la conclusió és que tant la ciutat de Taranto com la taràntula i la tarantel·la (i el cognom de Quentin Tarantino) tenen la mateixa arrel. Tàrent (en italià Taranto) és una ciutat de la regió de la Pulla, situada al taló de la bota d’Itàlia. Va ser fundada el 706 aC per espartans, que s’hi van dirigir perquè l’oracle de Delfos va escollir el lloc per al seu exili (van ser expulsats del seu país […]

El condicional de distanciament

Freqüentment sentim o llegim a les notícies que “L’home s’hauria suïcidat després de matar la dona i els dos fills” o que “Els rebels haurien abatut un helicòpter de les tropes governamentals”. A TV3 ho diuen constantment. Aquesta forma verbal s’anomena condicional de distanciament. Com podeu llegir a la revista Llengua i Ús, “el condicional presenta de manera més distant l’opinió de l’autor que si s’hagués utilitzat el perfet. Aquest ús del condicional és plenament legítim i apareix amb freqüència en els gèneres periodístics, quan tracten de fets no comprovats. El condicional, en aquest cas, expressa una possibilitat no assegurada”. Però per mi aquest ús xoca frontalment amb l’ús habitual del condicional compost, que designa accions que podrien […]

Golfes

El món és ple de falsos amics

El concepte de fals amic —aplicat a la llengua— no és gaire conegut, però quan expliques que són paraules o expressions de dues llenguües que s’assemblen molt però que tenen significats completament diferents, i quan poses l’exemple de l’encostipat català i el constipated anglès, de seguida t’entenen. Tots coneixem falsos amics, malgrat que no tots sabem que es diuen així. L’altre dia li explicava a la meva mare aquest concepte i vam rememorar exemples sonats de falsos amics entre el català i el castellà. Jo vaig començar dient que no és el mateix ser afamado que estar afamat i ella em va recordar un cas, suposadament real, suposadament ocorregut a uns coneguts seus, d’una parella catalana que reben […]

Cor

De tot cor

Els catalans anem sempre amb el cor a la mà, però també ens els posem sovint a la boca. Sense ànim de ser exhaustiu, sinó de celebrar el dia dels enamorats, que a casa nostra és per Sant Jordi, recullo una sèrie de paraules i expressions formades a partir del mot cor. Moltes d’elles estan en desús. Apadrineu-ne alguna i feu-la servir. ¡A mi em tenen el cor robat! acorament Dolor vital vivíssim. coragre Pirosi. coratge Disposició del cor, de l’ànima. Fermesa davant el perill, valor, resolució. corcorcar-se Consumir-se de neguit, d’angúnia. corferir Ferir el cor. corfondre’s Sentir fondre’s la pròpia personalitat amb allò que l’envolta. cori-mori Mal de cor. corprendre Captivar el cor d’algú. cor-robat Dit d’aquell a […]

El cas de les motxilles

Carta oberta a Mònica Terribas

Benvolguda senyora Terribas, Sóc espectador habitual del Telenotícies, l’informatiu de la cadena que vostè dirigeix. Li escric per comentar-li algunes coses del programa que no m’agraden i per demanar-li que, si coincideix amb mi en la valoració, miri de corregir-ho. Ho faig perquè com a contribuent desitjo que es faci un millor ús dels meus impostos i perquè com a receptor de les emissions em sento mal informat. Entenc que vostè pot tenir d’aquest tema una opinió divergent de la meva, però almenys espero que li interessi saber què en pensen els usuaris. Aquí té l’opinió d’un d’ells. Si en demana més podrà fer-se una composició de conjunt. 1. Els presentadors i reporters parlen un català que fa […]

Ròmul i Rem

Roma, Romania, romaní: una investigació etimològica

Quan feia primer o segon de BUP, el professor de llatí ens va explicar que el nom de Romania venia de Roma. A mi em resultava xocant que una ciutat que està a la riba oest d’Itàlia hagués donat nom a un país de l’Europa de l’Est, que es troba a quasi 1.000 km de distància en línia recta. Si algun país s’havia de dir així, em semblava, era Itàlia. Li vaig preguntar al professor per què s’havia produït aquesta translació de nom a tan llarga distància i em va respondre que ja ho aniria descobrint durant el curs. Evidentment, tirava pilotes fora perquè no en sabia la resposta. Però mai em vaig prendre la molèstia de buscar-ho… […]

Mapa de les llengües del món

Manifest de Girona sobre drets lingüístics

Reprodueixo, per tal de donar-li difusió, el Manifest de Girona, que recull els deu principis centrals de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, publicada fa ara 15 anys pel PEN Internacional, una entitat sense ànim de lucre, que aplega escriptors d’arreu del món. 1. La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit. 2. El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau al món. 3. Cada persona aprèn a parlar en el si d’una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat. 4. Les diverses llengües i els diversos parlars no […]

Los principes Felipe y Letizia, durante la presentación de la nueva Ortografía de la RAE

Ortografia i política

En el discurs de presentació de la nova Ortografía de la lengua española, el passat 17 de desembre a la Real Academia Española, Felip de Borbó, príncep d’Astúries, va fer moltes afirmacions que subscrivim. Va dir: “Sense cap dubte, l’ortografia és l’espai lingüístic en què es realitza de manera més clara i preciosa la unitat de l’espanyol.” “L’ortografia dóna forma als nostres pensaments i als nostres sentiments, els de la comunitat d’hispanoparlants.” “Avui és, sens dubte, com assenyalava al començament, un dia important per a tots els que parlem i escrivim en espanyol.” “Gràcies a aquesta guia ressonarà alta i clara en l’escriptura la veu de l’espanyol en tot el món.” Mentrestant, el web de la Casa Reial té sengles versions en català i en valencià.

No ho tornaré a repetir

Estic fart de repetir-ho: quan fas una cosa dos cops, la tornes a fer o la repeteixes; només quan la fas tres o més cops la tornes a repetir. El darrer mes he sentit a dir una pila de vegades als locutors del Telenotícies que “s’ha tornat a repetir un cas de denúncia del PP contra un reglament d’ús del català” (bé, en aquest cas potser sí que està ben aplicat) o que “ahir la temperatura va arribar als 20 graus i avui això s’ha tornat a repetir”. ¡Quines ganes de recalcar les idees! Quan estudiaven haurien d’haver repetit curs, i si ja ho van fer, haurien d’haver tornat a repetir…