Voltors rondant

Des de la finestra de casa veig sovint voltors sobrevolant el pic de Padern. Estic segur que la immensa majoria d’habitants i visitants de la conurbació que formen Andorra la Vella i Escaldes-Engordany no saben, no veuen que hi ha voltors. Jo ho sé perquè en vaig veure un de molt a prop en la meva ascenció frustrada al pic i ara m’hi fixo, i perquè miro molt per la finestra, i veig gairebé sempre dues o tres minúscules ratlletes negres dibuixant cercles sobre el cim. Això m’ha fet pensar avui en Vultures await, títol d’un tema i àlbum del texà Will Johnson. M’agrada no saber interpretar-lo del tot i m’agraden els dos sentits que li trobo. ¿Significa ‘els voltors esperen’?, ¿és un memento mori, un recordatori que la mort és a tombar la cantonada? ¿O és ‘voltors, espereu’, que encara em queda molta vida per davant? N’he buscat la lletra i no en trec l’entrellat. Tant hi fa, les dues interpretacions són complementàries: a) els voltors esperen que em mori per menjar-se’m, b) però que esperin una mica més, que no em vull morir encara. Podria ser el títol d’un blues, de Robert Johnson, per exemple, per bé que és un tema de folk agònic, veu i guitarra solitàries a la vora del col·lapse.