Categoria: Notes

La matèria té quatre estats: gasós, líquid, melmelada i sòlid.

El Llorencet em pregunta: —¿Quan falta per Reis? —Una setmana justa. —Ah, doncs demà faltaran sis dies, demà passat en faltaran cinc, demà passat que ve en faltaran quatre…

Acompanyo la Míriam a la parada del taxi. M’insisteix que no cal que ho faci, de veritat, que no cal… Li faig companyia mentre espera que el taxi arribi. “Que no, de veritat, no cal, ves-te’n…” Quan és camí de casa m’envia un missatge: “Gràcies per acompanyar me. Tot un detall perquè a més sóc una cagada per la nit!”

Què us fa més fàstic: ¿obrir un pa de motllo de fa un mes i trobar-lo florit o trobar-lo com el primer dia?

Veient el programa del 33 Ballar m’ha vingut al cap una conversa que vaig tenir fa tres o quatre anys amb el Ginés i el Bruno. Estàvem posant música, d’una cosa vam anar passant a l’altra i de la música balcànica vam anar a parar als pasdobles i les marxes mores. D’aquí jo vaig tirar cap a la sardana i les fusions d’aquesta dansa amb músiques modernes i ells em van dir que en això ja no em seguien. Vaig lloar la Companyia Elèctrica Dharma, sobretot en l’etapa en que la comandava l’Esteve Fortuny, i em van dir que els semblava un grup horrible. —Fem una cosa —els vaig dir—. Us poso un tema de la banda i […]

Sortint del festival Mira porto a casa seva l’Anna i aquest noi asturià (que fa tretze anys que viu a Barcelona i continua parlant castellà) amb el qual ha lligat. En arribar al cotxe els ensenyo el llibre i li dic al noi: —Mira: Les festes de l’arbre als Països Catalans. Les-fes-tes-de-l’ar-bre… Esto es idéntico al asturianu. —Hombre, idéntico… —…als Països Catalans. ¿Te explico lo que són? —¡No, no me lo expliques! —em demana, esverat, amb cara de saber perfectament què són. PD: Ho he buscat després per internet i em puc equivocar, però sembla que en alguna variant de l’asturià “les festes de l’arbre” seria “les fiestes del árbore”. No anava tan desencaminat…

Vaig a la Biblioteca d’Escaldes-Engordany a proposar-nos el Marc i jo hi per fer una presentació d’Amunt! Li faig cinc cèntims del llibre al bibliotecari i em pregunta sobre mi. Es queda l’exemplar que porto, s’apunta les meves dades i em diu que deixarà una nota a la directora perquè s’ho miri dilluns, que avui no hi és. Llavors fa una pausa i diu: —A veure, ¿dius que ets de Sabadell? —Sí. —¿I que fas aquí? Hauries d’estar allà baix… Minuts després entro a la merceria. Demano cinta groga a la dependenta, em pregunta si em va bé determinada amplada, quina llargada em talla… Estic temptat de dir-li per què la vull. Mentre dubto de si fer-ho diu: —A […]

Estic cofoi dels títols que he posat als capítols dels llibres que he escrit. A  Pepe Andreu: pensando muebles (Germina-La Fábrica, 2011) vaig titular: “Matèria primera”, “Forma”, “Textura”, “Funció”, “Procés”, “Inspiració”, “Percepció”, “Color”, “Estructura” i “Acabats”, i a ITT 1878 (ITT, 2015), que narra la història d’un companyia distribuidora de tractors i camions, “Arrancada”, “Tracció”, “Acceleració”, “Canvi de rasant” i “Nou rumb”. A Amunt! Les festes de l’arbre als Països Catalans (Sidillà, 2017) els capítols duen els noms de les festes, però els he agrupat en apartats que he anomenat “Solstici d’hivern”, “Festes del maig avançades”, “Solstici d’hivern, encara”, “Les festes del maig, quan toca”, “Solstici d’estiu” i “Festes del maig endarrerides”. A més, fent un paral·lelisme amb un arbre, el preàmbul en què explico l’ordre […]