Voltors rondant

Des de la finestra de casa veig sovint voltors sobrevolant el pic de Padern. Estic segur que la immensa majoria d’habitants i visitants de la conurbació que formen Andorra la Vella i Escaldes-Engordany no saben, no veuen que hi ha voltors. Jo ho sé perquè en vaig veure un de molt a prop en la meva ascenció frustrada al pic i ara m’hi fixo, i perquè miro molt per la finestra, i veig gairebé sempre dues o tres minúscules ratlletes negres dibuixant cercles sobre el cim. Això m’ha fet pensar avui en Vultures await, títol d’un tema i àlbum del texà Will Johnson. M’agrada no saber interpretar-lo del tot i m’agraden els dos sentits que li trobo. ¿Significa ‘els voltors esperen’?, ¿és un […]

Pa de motllo

Què us fa més fàstic: ¿obrir un pa de motllo de fa un mes i trobar-lo florit o trobar-lo com el primer dia?

Ball llunàtic

Veient el programa del 33 Ballar m’ha vingut al cap una conversa que vaig tenir fa tres o quatre anys amb el Ginés i el Bruno. Estàvem posant música, d’una cosa vam anar passant a l’altra i de la música balcànica vam anar a parar als pasdobles i les marxes mores. D’aquí jo vaig tirar cap a la sardana i les fusions d’aquesta dansa amb músiques modernes i ells em van dir que en això ja no em seguien. Vaig lloar la Companyia Elèctrica Dharma, sobretot en l’etapa en que la comandava l’Esteve Fortuny, i em van dir que els semblava un grup horrible. —Fem una cosa —els vaig dir—. Us poso un tema de la banda i […]

Mira

Sortint del festival Mira porto a casa seva l’Anna i aquest noi asturià (que fa tretze anys que viu a Barcelona i continua parlant castellà) amb el qual ha lligat. En arribar al cotxe els ensenyo el llibre i li dic al noi: —Mira: Les festes de l’arbre als Països Catalans. Les-fes-tes-de-l’ar-bre… Esto es idéntico al asturianu. —Hombre, idéntico… —…als Països Catalans. ¿Te explico lo que són? —¡No, no me lo expliques! —em demana, esverat, amb cara de saber perfectament què són. PD: Ho he buscat després per internet i em puc equivocar, però sembla que en alguna variant de l’asturià “les festes de l’arbre” seria “les fiestes del árbore”. No anava tan desencaminat…

chiquito-reverse

Rajoy i Chiquito

Baixant a Barcelona sento que ha mort Chiquito de la Calzada. Se m’acut que a la manifestació d’avui podria fer una sèrie de pancartes en homenatge a Chiquito que diguessin “¡Rajoy, eres un fistro duodenal!” i coses per l’estil. Triomfarien molt. Llàstima que no tingui temps de fer-ho.

Països Catalans

Vaig a la Biblioteca d’Escaldes-Engordany a proposar-nos el Marc i jo hi per fer una presentació d’Amunt! Li faig cinc cèntims del llibre al bibliotecari i em pregunta sobre mi. Es queda l’exemplar que porto, s’apunta les meves dades i em diu que deixarà una nota a la directora perquè s’ho miri dilluns, que avui no hi és. Llavors fa una pausa i diu: —A veure, ¿dius que ets de Sabadell? —Sí. —¿I que fas aquí? Hauries d’estar allà baix… Minuts després entro a la merceria. Demano cinta groga a la dependenta, em pregunta si em va bé determinada amplada, quina llargada em talla… Estic temptat de dir-li per què la vull. Mentre dubto de si fer-ho diu: —A […]

Pan, circo y boogie boogie

Aquest text també és inèdit. Havia d’aparèixer a la revista Interzona quan aquesta es va deixar de publicar. La religión es el opio del pueblo, aseguran Marx y Engels en El manifiesto comunista. Lo dicen en un sentido claramente negativo: la religión tiene a la gente atada e incapaz de pensar por sí misma. No me interesa hablar ahora de la religión, sino del opio y, por extensión, de las drogas. ¿El opio es una metáfora válida del control social? ¿El estado da drogas a los ciudadanos para que se mantengan sumisos? Aunque diga querer reprimir el tráfico de estupefacientes, ¿le interesa que se perpetúe para tener adormecida a una parte de la población y además sacar tajada de […]

Hoy es un buen día para morir

Fa molts, molts anys el Natxo Oñatibia em va demanar un text per al fanzine Gñ. El número no es va arribar a publicar. Aquest text veu la llum aquí per primer cop: La literatura es una mierda. No hay que hacer caso de lo que escriben otros. Ni su personalidad ni sus circunstancias son las mismas que las tuyas. Uno de mis poemas favoritos solía ser Do not go gentle into that good night de Dylan Thomas. En él, el autor afirma que ni los héroes ni los sabios ni los santos se enfrontan con dignidad a la muerte, que por muy listo que uno sea siempre se lo toma mal. Y acaba pidiéndole a su padre, que […]

Índexs

Estic cofoi dels títols que he posat als capítols dels llibres que he escrit. A  Pepe Andreu: pensando muebles (Germina-La Fábrica, 2011) vaig titular: “Matèria primera”, “Forma”, “Textura”, “Funció”, “Procés”, “Inspiració”, “Percepció”, “Color”, “Estructura” i “Acabats”, i a ITT 1878 (ITT, 2015), que narra la història d’un companyia distribuidora de tractors i camions, “Arrancada”, “Tracció”, “Acceleració”, “Canvi de rasant” i “Nou rumb”. A Amunt! Les festes de l’arbre als Països Catalans (Sidillà, 2017) els capítols duen els noms de les festes, però els he agrupat en apartats que he anomenat “Solstici d’hivern”, “Festes del maig avançades”, “Solstici d’hivern, encara”, “Les festes del maig, quan toca”, “Solstici d’estiu” i “Festes del maig endarrerides”. A més, fent un paral·lelisme amb un arbre, el preàmbul en què explico l’ordre […]