Berlin border

Agents dobles

The Quiller Memorandum (Conspiració a Berlin), L’home de Mackintosh, Odessa, Funeral a Berlin, Cortina esquinçada, The Manchurian Candidate (El missatger de la por), Estació polar Zebra, El Danubi roig, El nostre home a l’Havana… Els títols de les pel·lícules d’espies de la guerra freda eren molt evocadors. Quasi sempre incloïen un nom de persona o de lloc acompanyat d’algun element polític o diplomàtic com dossier, informe, incident… I sovint les seves bandes sonores eren extraordinàriament suggestives: mesclaven detalls folklòrics del lloc on passava l’acció amb elements de suspens, drama i romanticisme. John Barry i Lalo Schifrin n’eren els practicants més destacats. Grantby, un grup de trip-hop dels anys noranta que malauradament no es troba a Spotify i que per això […]

John Players Special

Players

Diuen que Frank Sinatra va triomfar (a banda de per innegables mèrits propis) gràcies a la teconolgia. Fins a la seva època els cantants havien de projectar la veu fins al darrer racó de l’auditori, mentre que quan ell va començar a treballar ja s’ocupaven d’això els micròfons, amplificadors i altaveus, i el cantant es podia fer sentir en qualsevol espai, per gran que fos, amb un xiuxiueig. El mot crooner ve d’aquí, de cantussejar. Aquesta llista no va de crooners clàssics, però. No hi trobareu ni Sinatra ni Dean Martin ni Tony Bennett, sinó músics més recents que copien d’aquests mestres, sovint amb un deix d’ironia o de manera absolutament paròdica, la seva elegància i la seva indolència. Players (llista d’Spotify) 01 Beastie Boys Netty’s […]

Marines Grill Room © Català-Roca

No dispareu al pianista

De música amb piano n’hi ha molta i de molta mena, però aquí he volgut reunir peces que podrien sonar en un bar; res, per tant, d’arranjaments orquestrals ni de pianos de cua (si n’hi ha algun és que se m’ha escapat). La de No dispareu al pianista és música protagonitzada per pianos verticals, sovint desafinats, rovellats, plens de fum i de pols, atrotinats com la gent que pul·lula per aquests antres. Els bars són espais d’extrems. Tota la gamma d’emocions s’hi viu amb la màxima intensitat: joia, malenconia, desig, vanitat, tristesa… Són escenaris on s’hi representa la tragicomèdia de la vida. Tot això ho trobo també en aquestes cançons. ¡Aquesta ronda la pago jo! No dispareu al […]

Bosc

Bosc

Bosc és una llista de pop-folk català que fuig de la civilització i busca refugi en la natura. Em sembla que l’olor que fa a terra mullada i fulles seques s’escau per a aquesta època de l’any. Bosc (llista d’Spotify) 01 Bikimel Tempesta d’estiu 02 Esperit! Si 03 Les Aus Gel/mirall 04 Anímic Trenco una branca 05 Lluís Llach Cop de destral 06 Mishima Els ametllers 07 El Petit de Cal Eril Cau la neu 08 Bedroom El fum blanc 09 Maria Coma Bosc adormit 10 Balago Terra 11 Hidrogenesse Fuig llop fuig llop fuig 12 Sanjosex De matí 13 Isaac Ulam Llop 14 Ferran Palau Rierol 15 Pau Vallvé A baix, a les valls 16 Miquel Serra Petit […]

A Hawk and a Hacksaw

La balcanització del pop

Volia dir que Occident va descobrir la música balcànica arran d’El temps dels gitanos, film del serbi Emir Kusturica que va guanyar la Palma d’Or de Canes de 1988. Però m’ha semblat una afirmació massa agosarada. Potser hi va haver qui la va descobrí abans i potser hi hagi qui no la coneix encara. De fet, tenim una idea de la música balcànica que segurament és parcial, si no completament falsa. En aquest film, per exemple, la banda sonora de Goran Bregovic se centra en la tradició gitana, que deu ser només una de les moltes peces del patrimoni musical de la regió. De manera que prefereixo dir que jo vaig descobrir un cert tipus de música amb aquesta pel·lícula. […]

Miss Kittin

Hello Kittin

Avui Miss Kittin comença una gira europea a Barcelona. A la ressenya del seu darrer disc, Calling from the stars, que em va encarregar la revista Rockdelux, explico que la francesa m’agrada més quan col·labora amb altres artistes que en solitari. I això m’ha fet pensar en el gran nombre de col·laboracions que ha fet i en com són de bones. Aquí en teniu algunes. Falta la seva feina amb Sven Väth, que no és a Spotify. Hello Kittin (llista d’Spotify) 01 Miss Kittin & The Hacker 1982 02 Golden Boy with Miss Kittin Rippin Kittin 03 Felix da Housecat Silver screen (shower scene) 04 Chicks on Speed Wordy Rappinghood 05 T.Raumshmiere The game is not over featuring Miss […]

14_11 © Rafael Pinho

Mono

Innocència i desesperació. Mono (llista d’Spotify) 01 Tennis Pigeon 02 Lily Allen Littlest things 03 Sonny & The Sunsets Too young to burn 04 Witch Gardens Baby got a haircut 05 Hooded Fang Ghosts 06 The Hidden Cameras High upon the church grounds 07 The Raveonettes Into the night 08 Amy Winehouse Back to black 09 Anika Terry 10 Serge Gainsbourg Qui est “in” qui est “out” 11 April March Laisse tomber les filles 12 Crybaby We’re supposed to be in love 13 Camera Obscura Lloyd, I’m ready to be heartbroken 14 The Morning Benders Excuses 15 Dirty Beaches True blue

Yo quiero vivir tango

Dos singles que tenia de petit que m’agradaven molt. M’identificava molt amb les lletres. Toti, Yo quiero vivir tango El cole ya me carga, madrugo más que el sol, abajo la tabarra del despertador. Yo quiero vivir tango, pero papá y mamá no me dejan en paz. Si llego del colegio me gusta ver tebeos, también me gusta ir con chicas por ahí. Pequeñeces, Pinocho ¿Por qué soy tan travieso? ¿Por qué tengo serrín en la mollera? Soy pillo y no lo niego y soy bastante calavera. ¿Por qué me aburre ir a la escuela? ¿Por qué no quiero ver un libro ni en pintura? La vida es una juega y quiero yo vivirla a mi manera.

Blackout

Blackout

Octubre és el mes en què comença la major part de sèries nord-americanes. Ja estem gaudint de les noves temporades de Treme, The walking dead, Homeland, Boardwalk Empire… Un element clau en la fascinació que produeixen aquestes obres és la seva banda sonora. Gràcies a elles hem descobert nous compositors o bandes que han aportat el tema d’obertura o música diegètica (la que es justifica per l’acció: per exemple quan un personatge sintonitza la ràdio o toca un instrument). Alguns d’aquests artistes treballen també en el cinema, que des de fa alguns anys està presentant noms nous en aqueste apartat, fins fa poc abassegat pels John Williams, Randy Newman, Danny Elfman i Howard Shore de torn (grans talents tots ells, no se’m malinterpreti). Aquesta llista pretén ser un mer cabdell del qual anar estirant el fil. En falten molts. […]