Gràcies
Gràcies a Pasqual Maragall per treballar per crear un Estatut que respongués a les demandes del moment dels catalans. Gràcies a José Montilla per intentar fer comprendre a l’Estat que la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut estava produint “desafecció” entre els catalans.
Gràcies al Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació, que el 2009 va organitzar la primera consulta per la independència a un municipi català, llavors criticada per tots els partits catalans (“això no toca, deixeu-nos fer a nosaltres”). Gràcies als milions de ciutadans que s’han manifestat any rere any sense trencar un sol vidre d’un aparador. Gràcies a Artur Mas, que va escoltar el clam i va fer-lo seu. Gràcies a la Plataforma pel Dret a Decidir, Decidim!, Sobirania i Progrés, Deu Mil a Brussel·les, Òmnium Cultural (i a Muriel Casals, que amb la seva intel·ligència i bonhomia va eixamplar el projecte), a l’Assemblea Nacional Catalana, a l’Associació de Municipis pel la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis i a Escoles Obertes.
Gràcies a Premi Nobel de la Pau Ahmed Galai, a Viggo Mortensen, a Peter Gabriel, a Yoko Ono (ja ho sabeu, la culpa de todo…) i a la resta de personalitats que van signar el manifest “Let Catalans vote”. Gràcies als més de 1.400 professosrs i investigadors d’arreu del món que van signar a favor del sí. Gràcies a Joan Coma, que va explicar al fiscal com es feia una truita (trencant ous, bàsicament). Gràcies als ciutadans que s’han manifestat dia rere dia, pacíficament, que han exigit a la policia a l’uníson “acta de detenció i número de placa”. Gràcies al primer que va regalar un clavell a un mosso. Gràcies a Carlos Enrique Bayo i Patrícia López per mostrar-nos les clavegueres de l’Estat. Gràcies a @IvanLQF i @rueroger per demostrar que “the nota” de la CIA sobre l’avís d’un possible atemptat a les Rambles era falsa. Gràcies al creador de l’etiqueta #FreePiolín (en català Piuet). Gràcies a El Mundo Today per la ficció que supera la realitat que supera la ficció.
Gràcies al Govern, perquè ha complès la promesa (“treballarem per assolir la independència”), posant en risc el seu patrimoni i el seu futur (inhabilitacions, presó…). Gràcies a Julian Assange, Edward Snowden i Naomi Klein. Gràcies a Trump, mal que em pesi (“I would vote no“, però votaria…). Gràcies als ciutadans de trenta ciutats espanyoles que es van manifestar a favor del dret a decidir i contra l’onada repressiva del Govern de l’Estat. Gràcies a San Mamés. Gràcies als catorze o més (Jordi Murgó, Lluís Montabes, Oriol Ferrández, Daniel Morales…) informàtics que han creat còpies mirall de les webs tancades. Gràcies als advocats de Drets.cat i als que van sortir amb toga a demanar que s’aturés la repressió. Gràcies als Mossos, als estibadors, als impressors, als estudiants, als bombers, als pagesos, als professors, als pares i mares. Gràcies als alcaldes, que han donat la cara. Gràcies a Geert Bourgeois, Alex Salmon, Massoud Barzan, Owen Jones, Yannis Varufakis i a l’agència de l’ONU per a la protecció dels drets humans per fer-se sentir. Gràcies a Eduard Punset, a Jordi Savall, a Gerard Piqué per donar veu al clam de democràcia.
I especialment als milions de persones per mi anònimes que han cregut en una possibilitat i l’han duta a la pràctica, posant també en risc la seva vida, i sense els quals tot l’esforç anterior hauria sigut debades.