Mandra

Estic molt mandrós. Des de la canícula o potser des d’abans, des que ho vam deixar amb la Míriam, he deixat de fer coses que volia fer… per mandra. He fet campana d’una cursa i d’una excursió a les quals m’havia apuntat, i no m’he apuntat a coses que m’hauria agradat fer en previsió que a última hora segurament em faria enrere. O potser m’ha fet mandra fins i tot apuntar-m’hi. Havia de fer un curs d’apnea fa dues setmanes i vaig demanar de posposar-lo perquè no m’anava bé (i a més a més em feia mandra). Quan ha arribat el moment, l’he fet a contracor. Em feia mandra baixar d’Andorra el vespre abans. Em feia mandra llevar-me d’hora. Em feia mandra posar-me el neoprè. Fins i tot quan érem a la barca, a punt de llançar-nos a l’aigua, em feia mandra fer el curs. Un cop a l’aigua m’ho he passat molt bé. Però al cap de tres hores ja tenia ganes de plegar i de dinar. No estic gaire motivat per fer res.