Ball llunàtic

Veient el programa del 33 Ballar m’ha vingut al cap una conversa que vaig tenir fa tres o quatre anys amb el Ginés i el Bruno. Estàvem posant música, d’una cosa vam anar passant a l’altra i de la música balcànica vam anar a parar als pasdobles i les marxes mores. D’aquí jo vaig tirar cap a la sardana i les fusions d’aquesta dansa amb músiques modernes i ells em van dir que en això ja no em seguien. Vaig lloar la Companyia Elèctrica Dharma, sobretot en l’etapa en que la comandava l’Esteve Fortuny, i em van dir que els semblava un grup horrible.

—Fem una cosa —els vaig dir—. Us poso un tema de la banda i em dieu què us sembla. Si no us agrada no us en parlaré més. És un tema fet a mitges amb la Cobla Mediterrània, gravat en directe el Palau de la Música.

—Dispara.

I els vaig posar Ball lunàtic.

Van escoltar atentament i quan el tema va acabar van quedar callats i pensarosos.

—¿Us agrada o no? —els vaig preguntar.

—¡Ostres, dona’ns temps per assimilar-ho, que és molt bèstia assumir que t’agrada una cosa que no podies suportar! —va dir el Ginés, mentre el Bruno, amb la mirada seriosa, assentia amb el cap.